Fitxa de l'eriçó

Fitxa de l'ésser viu:

L'Eriçó

1.-Nom científic: Erinaceinae

2.-Nom comú: 
Nom en català: eriçó
Nom en castellà: erizo
Nom en anglès: hedgehog 

3.-Classificació: ( Taula treta de "Wikipedia, la enciclopedia libre")

Clasificación científica
Reino:	Animalia
Filo:	Chordata
Clase:	Mammalia
Superorden:	Laurasiatheria
Orden:	Erinaceomorpha
Familia:	Erinaceidae
Subfamilia:	Erinaceinae G. Fischer, 1814

4.-Distribució: (Mapa tret de "Wikipedia, la enciclopedia libre")

Distribución
Distribución de Erinaceinae

(Distribució mundial)

Els eriçons habiten Europa, Àsia, Àfrica i han estat introduïts a Nova Zelanda. No hi ha eriçons endèmics d'Oceania, ni tampoc eriçons vius que siguin nadius d'Amèrica del Nord. A Espanya viuen dues espècies, l'eriçó europeu i l'eriçó clar, però en captivitat és molt freqüent l'eriçó orellut

5.-Hàbitat: Habiten les zones boscoses, properes a camps de herbes y arbres, també propers a una font d' aigua dolça

6.-Estat de conservació: (Una de les sub-éspecies si està protejida, diuen que es la que habita a Europa.)

7.-Característiques: (Informació i imatges trobades a "Wikipedia, la enciclopedia libre" I altres de dats a pàgines de cuidats animals i curiositats sobre animals (mascotes a casa))

Característiques físiques y mentals:

Esqueleto de erizo

Físicament, els eriçons destaquen per les seves espines, que són pèls buits plens de queratina per donar-los rigidesa. Les espines no són verins ni estan afilades com en el cas del porc espí, i al contrari que aquest, no es desprenen amb facilitat de l'animal. No obstant això sí que deixen anar les pues els joves quan les reemplacen per les pues d'adult durant el primer any de vida. En períodes llargs d'estrès o sota alguna malaltia també poden arribar a perdre-les. També adopten una pose defensiva:

Erizo común en posición defensiva, arollado en bola

Totes les espècies d'eriçó són principalment nocturnes, encara que algunes poden estar més actives de dia que altres. Dormen durant gran part del dia entre l'herba o en forats a terra. Normalment els eriçons caven caus per protegir-se. Totes les espècies pateixen èpoques de letargia, alguns hivernen a l'hivern i altres estiven a l'estiu, depenent de l'espècie, temperatura i abundància d'aliment.

Tenen 5 dits amb ungles llargues en les extremitats posteriors, mentre que en les davanteres posseeixen 5 dits amb ungles curtes. Això és degut a les costums excavadores dels eriçons. Només els eriçons de ventre blanc tenen 4 dits en les extremitats posteriors.

Els eriçons emeten una àmplia gamma de sons amb els quals comunicar-se, des de grunyits fins a forts xiscles.

Tinença un ritual que és DIU ungimiento, que te a ver AMB que cada vegada que perceben 1 olor nou, corre rapidament a su font, el Uele i el Mossega, Després Enganxa l'escuma olorosa en els Seves espines Amb la llengua. No és Coneix realment la fi de este Comportament encara que és creu que Pot ser d'camuflatge.

Alimentació:

S'alimenta d'insectes, fruites i verdures i si ho tenim a casa hem de donar també pèl·let de gat.

Reproducció:

La gestació dura uns 45 dies i poden donar a llum ventrades de quatre cries aproximadament, cries que fins i tot amb els ulls tancats, també poden realitzar el ritual del ungimiento.

Les cries mamen fins al mes i mig o dos, i després ja han d'alimentar soles.

8.-Curiositats:

· Es van començar a criar en particulars a principis dels 80.

·Si la seva temperatura corporal descendeix massa pot tenir una temptativa a hivernar , i al no ser espècies preparades per a això pot causar-los la mort .

·Es un animal nocturne.

· La seva temperatura ideal està entre els 25 i 27 graus.

· Poden viure fins als 8 anys, però rarament es troba un espécimen amb aquesta edat, lo normal son els 4 o 5 anys de vida.

· Potser una mascota més.

______________________________________-

Fet per: Mariel i amb bona participació de Aimar